Classificació dels fongs

    Quan entre els afeccionats a la micologia algú toca el tema de la classificació dels fongs, generalment tothom està d´acord en que això és terriblement complicat, coincidint la majoria en que encara ningú ho té massa clar. Per alguns es tracta d´una sèrie de paranys plens de noms estranys, que els grans micòlegs han creat expressament només per fer la vida impossible al boletaire afeccionat. I és que en veritat els fongs presenten un munt de dificultats a l´hora de la seva classificació, principalment perquè els micòlegs a vegades topen amb serioses diferències d´opinió en quan a la seva filosofia estructural i el grup on ficar-los. Per tal motiu no és estrany que sorgeixin discrepàncies sobre la seva ordenació, cosa que posa de manifest que en la micologia encara hi han qüestions pendents de resolució, i a la nostra forma de pensar, creiem que continuaran pendents mentre no hi hagi un coneixement absolut sobre aquests organismes. Cal tenir amb compte que tota mena d´organisme viu evoluciona constantment i que intentar trobar un sistema de classificació és tasca difícil, amb motiu de que aquests organismes presenten contínuament canvis i mutacions taxonòmiques importants.

    A mesura que augmenten els coneixements generals sobre els fongs, la seva classificació expermienta modificacions considerables, amb motiu de que nous descobriments obliguen a alterar aquesta classificació, i a vegades a canviar els noms. Aquesta és la nostra classificació:

    Podem cosiderar en principi dos grans grups de fongs ben diferenciats: el dels Mixomicets i el dels Eumicets.

Mixomicets

    La seva principal característica (per la qual es relacionen amb els protozous) és la de presentar un aparell vegetatiu ameboide, que els permet canviar de forma i de posició sobre el substrat on viuen.
    Es reprodueixen per espores.
    Tenen gran importància com a descomponedors.

Eumicets

    Els eumicets o fongs veritables posseeixen un aparell vegetatiu filamentós, format per un entortolligament d´hifes molt ramificades (miceli).
    La seva reproducció pot ésser asexual o bé sexual, si bé molts d´ells ho fan de totes dues maneres.

    Els eumicets se separen en quatre grans subgrups:

        - Els Zigomicets, amb caràcter primitiu com indiquen les hifes del miceli sense cloenda.

        - Els Ascomicets tenen les hifes tancades, amb cloendes, però proveïdes d´un forat que permet la circulació del citoplasma entre les cèl.lules. La paret cel.lular està formada bàsicament de quitina (de naturalesa animal).
    La reproducció pot ser sexual o asexual, caracteritzant-se aquesta última per la presència d´un esporangi en forma de sac, anomenat asc, que conté ordinàriament vuit espores.
    Molts són paràsits, però en gran part són sapròfits i desenvolupen carpòfors grans i vistosos, que hom coneix com a bolet.
    Són Ascomicets bolets com les tòfones, les cassoletes, les múrgules, les orelles de gat, etc.

        - Els Basidiomicets són considerats com els més evolucionats. Les hifes tenen cloendes, però estan connectades per uns porus que permeten posar en contacte el citoplasma d´unes cèl.lules amb les altres. La paret cel.lular està formada bàsicament de quitina.
    La reproducció té lloc gairebé sempre per via sexual. Es diferencien de la resta de fons en el fet que formen espores a l´interior d´unes cèl.lules especialitzades anomenades basidis que tenen forma de porra. A la part superior d´aquesta destaquen unes prominències on es disposen exteriorment les espores, que han emigrat de l´interior, normalment en nombre de quatre.
    La majoria d´aquests fongs formen carpòfors de gran talla, molt dels quals són apreciats com a comestibles.
    Són basidiomicets totes les amanites, els rovellons, les llenegues, els rossinyols, els bolets de soca, els xampinyons, etc.

        - Els Deuteromicets es caracteritzen per presentar només reproducció asexual, mitjançant unes espores anomenades conidis. Es tracta d´un grup molt heterogeni que comprèn moltes espècies sapròfites, entre les que hi ha les floridures verdes, com el Penicillium, que poden malmetre els cítrics o també paràsits de plantes principalment. Altres tenen gran interès com a sintetitzadors d´antibiòtics. Són deuteromicets les floridures verdes, les negres i les blanques.

Categories taxonòmiques

    Les categories taxonòmiques utilitzades en la classificació dels fongs són les següents:

    El regne és la categoria major i pot incloure vàries divisions, cada divisió pot incloure vàries classes, cada classe pot incloure vàries ordres, i així successivament fins a la espècie que és la unitat bàsica de la classificació. Aquestes categories al mateix temps es divideixen en subdivisions, subclasses, etc.

    Si observem el nom científic d´un fong veurem que està compost per dues paraules. La primera és un nom que designa al gènere i la segona acostuma a ser un adjectiu que qualifica el nom de l´espècie. Normalment el nom específic acostuma a expressar-se en nomenclatura llatina, sempre fent referència a alguna particularitat del fong. A vegades però, es pot donar el cas de que el nom específic faci referència al nom de l´autor o descobridor del fong, o al nom del lloc on s´ha descobert, com per exemple Clitocybe maresma, per haver estat descobert a la comarca del Maresme per Jaume Carles i Fermí Roca.

    Podem agafar com exemple de classificació una de ben complerta com la del popular Rovelló (Lactarius sanguifluus), i que tothom sap que té la propietat de segregar una mena de llet o làtex de color vermellós com la sang. Lactarius ve derivat del llatí Lactis (que té llet), i sanguifluus deriva del llatí sanguis i fluor (fluir, gotejar). Generalment a continuació del nom específic es troba el nom abreviat del científic que va descobrir el fong per primera vegada, com per exemple Cantharellus cibarius Fries. Però també es pot donar el cas de que siguin dos els noms i que el primer es trobi entre parèntesis: Lactarius sanguifluus (Paul.) Fries. Aleshores tindrem que el nom entre parèntesi pertany a la persona que va descriure per primera vegada l´espècie, però que li va donar un nom diferent de l´actual. El nom següent és el de la persona que li va donar el nom acceptat a l´actualitat, segons el codi internacional de nomenclatura botànica.

Continuant amb la classificació de l´espècie que ens ocupa, direm que estaria representada de la següent manera: