Glossari

 

Ameboide	Es diu del canvi de forma que experimenta la cèl.lula degut a desplaçaments del citoplasma.
Apoteci	Els ascs es troben en la superfície (a l´exterior).
Asc	Esporangi en forma de sac, propi dels fongs ascomicets.
Ascomicet	Classe de fongs desproveïts de cèl.lules flagel.lades i caracteritzats per la producció d´espores a l´interior d´ascs.
Basidis	Tipus especial d´esporangi, que sempre produeix quatre espores aïllades.
Bolet	És l´aparell reproductor del fong
Carpòfor	Aparell esporífer dels ascomicets o dels basidiomicets, format per un estroma de consistència carnosa o suberosa. En general correspon al que hom anomena bolet.
Catalitzador	Substàncies que controlen les reaccions químiques. Si aquestes tenen lloc en éssers vius es parla de biocatalitzadors o enzims.
Citoplasma	L´espai interior de la cèl.lula situat entre la membrana i el nucli. És on es troben els orgànuls cel.lulars.
Clistoteci	Els ascs es desenvolupen dins d´una cavitat tancada, de forma que les espores només queden lliures quan aquesta es destrueix.
Conidis	Tipus especials d´esporangi, en el que la membrana de l´esporangi i de l´única espora que es forma dins s´uneixen. Es desprèn tot el conjunt sencer.
Descomponedor	Organismes que descomponen la matèria orgànica en matèria inorgànica.
Dicariòtic	Organisme del qual les cèl.lules tenen dos nuclis.
Enzims	Antigament anomenats ferments. Són els que controlen les reaccions químiques que tenen lloc en els éssers vius.
Erol	Conjunt de bolets disposats en cercle, organitzats a partir d´un mateix miceli.
Esclerocis	Conjunt d´hifes densament entrellaçades, generalment embolcallat per una coberta protectora.
Espermaci	Gàmeta immòbil, generalment en forma arrodonida, propi de les floridures i dels ascomicets.
Espora	Cèl.lula reproductora que té la capacitat de donar lloc a un nou individu.
Esporangis	Òrgans dins dels quals es formen i maduren les espores (conidis, basidis, ascs)
Fong	Organisme eucariota heteròtrof. Actualment es considera als fongs amb categoria de regne i per tant, diferenciats del regne vegetal.
Gametangis	Òrgans dins els quals es formen i maduren gàmetes o cèl.lules sexuals.
Gàmetes	Cèl.lules haploides que en la reproducció sexual es fusionen i donen lloc a un zigot.
Hifa	Cadascun dels elements filamentosos que formen el miceli
Himeni	Capa formada per hifes fèrtils, situades a zones concretes dels bolets (làmines, porus).
Icterícia	Se´n diu quan la pell del cos agafa un color groguenc, degut entre altres coses a un mal funcionament del fetge.
Lignina	Substància que forma part de les membranes cel.lulars vegetals.
Miceli	Conjunt d´hifes que formen el tal.lus de la majoria de fongs.
Micòleg	Persona versada en micologia.
Micorriza	Associació simbiont d´alguns fongs amb les arrels de determinades plantes superiors.
Orbicular	De contorn circular.
Paràsit	Organisme que s´alimenta de matèria orgànica que obté d´un ésser viu anomenat hoste, perjudicant-lo, produint-li malalties i podent, fins i tot, arribar a causar-li la mort.
Periteci	Els ascs es formen dins d´una cavitat amb forma d´ampolla, oberta a l´exterior per un petit porus.
Quitina	És el principal constituent de les parets cel.lulars de certes algues, fongs i líquens, i de l´exoesquelet dels insectes i crustacis.
Rampí	Eina que serveix per gratar el terra, arreplegar palla o herba segada.
Reticulat	Que és dividit en quadrilàters.
Sapròfit	Organisme que viu damunt de matèria orgànica morta, vegetal o animal, de la qual s´alimenta.
Simbiont	Organisme que manté una estreta relació amb un altre de diferent espècie, obtenint tots dos benefici d´aquesta associació (ex. Líquens, micorrizes,...)
Síndrome	Conjunt de manifestacions diferents relacionades amb alguna lesió o mal funcionament d´algún òrgan del cos (síndrome muscarínica, etc.) degut a la ingesta de substàncies tòxiques.
Substrat	Terreny o lloc que serveix de suport a una planta o animal fix.
Tal.lus	Aparell vegetatiu no diferenciat en arrel, tija i fulles com passa en els vegetals superiors. Propi dels tal.lòfits (algues, fons, líquens i molses).
Zonacions	Disposició de la vegetació o dels sòls en zones (geogràfiques) o bandes (locals) més o menys paral.leles entre elles.