|
Armillaria mellea |
|
català: Alzinoi, Gírgola
d´alzina, Flota d´alzina, Bolet de soca, Olinell, Flota de suro, Flota de roure |
castellà: Armillaria color
miel, Cabeza de medusa |
basc: Bizkarroi |
| Regne | Divisió | Classe | Subclasse | Ordre | Família | Gènere | Espècie |
| Fungi | Basidiomycota | Basidiomycets | Hymenomycetidae | Agaricals | Tricholomataceae | Armillaria | Armillaria mellea |
| Sinònims | |
| Galería d´imatges | |
| Descripció | Aquest és un paràsit molt destructiu, ja que produeix molts danys a les plantes. El seu barret és lliç i el seu color es troba entre un groc-verdós i el marró. La cutícula és fàcilment separable de la carn i el color és variable segons la planta sobre la que creix, sempre amb aspecte melós, amb tons rogencs, gris olivaci o marró, sempre amb escames marrons. Les làmines són apretades gairebé decurrents defuminant-se en el peu com una filera de punts, blanquinoses al principi que després passen a groc blanquinós i finalment a marró rogenc en la seva maduresa. El peu és cilíndric, corbat, elàstic, radicant i cespitós, de color marró, més fosc cap a la base. Té un anell al peu, de color blanc, membranós i persistent i amb estries en la part superior. La carn és blanca, sòlida, tenaç i fibrosa al peu, amb sabor lleugerament aciculat i amarg en els exemplars madurs, amb olor lleugerament desagradable. L´esporada és blanca. |
| Hàbitat | Creix formant una mata de diversos exemplars. Es troba en molts entorns ja que s´alimenta d´arbres i arbustos morts. |
| Temporada | Principalment a la tardor. |
| Comestibilitat | Quan és tendre és comestible, però cal treure´n el peu perquè és molt fibrós i menjar-ne en poca quantitat. |
| Observacions | Es recomana recol.lectar sols els exemplars joves. És tòxica si es menja crua. |
