Pleurotus ostreatus |
català: Gírgola d´arbre,
Flota d´arbre, Auriana, Orellana, Orellana de pollancre, Giragola, Gírgola de beç, Pollancró |
castellà: Pleuroto concoideo | basc: Bellari landu |
Regne | Divisió | Classe | Subclasse | Ordre | Família | Gènere | Espècie |
Fungi | Basidiomycota | Basidiomycets | Hymenomycetidae | Polyporals | Polyporaceae | Pleurotus | Pleurotus ostreatus |
Sinònims | |
Galería d´imatges | |
Descripció | El seu barret és excèntric, en forma de conquilla d´ostra, de color gris-rosat fins al marró-blavós, amb la vora incorbada. La cutícula és llisa i mat. Les seves làmines són de color crema i arriven fins el peu, que és molt curt, arquejades decurrents. L´esporada és blanca. El peu és gairebé ausent o molt curt i massís, de color blanc. La seva carn blanca és consistent i fibrosa. L´olor i sabor són agradables. |
Hàbitat | Se´l pot trobar en soques d´arbres morts de planifolis i caducifolis. |
Temporada | Des de l´estiu fins la tardor. |
Comestibilitat | És un bolet comestible molt apreciat, però una mica inferior a la "seta de cardo" (Pleurotus eryngii). |
Observacions |