Intoxicació de bolets

    Segons la seva comestibilitat els bolets es poden classificar en:

        - Comestibles, aquells que tenen interès gastronòmic, com per exemple la llenega, el rovelló i la múrgola.

        - No comestibles, és a dir, sense valor culinari, per exemple el bolet de soca blanc o el fals carlet.

        - Verinosos, aquells que provoquen intoxicacions com per exemple el reig bord (Amanita muscaria).

        - Mortals, aquells que a petites dosis provoquen la mort, com en el cas de la farinera borda (Amanita phalloides). Amb la quantitat tan petita de verí que hi ha en un sol bolet verinós n´hi ha prou per provocar una intoxicació mortal. Per tant, barrejar-lo amb altres bolets en una cistella pot tenir conseqüències irreparables.

    No hi ha cap regla segura que de forma senzilla pugui assenyalar les diferències entre un bolet comestible i un de verinós. Només el perfecte coneixement de les característiques de cada bolet ens pot donar garantia de seguretat. No cal oblidar que hi ha bolets verinosos amb característiques tan similars a les dels comestibles que de vegades resulta ben difícil apreciar-ne les diferències. Val la pena menysprear aquells bolets que es puguin confondre.  S´ha de tenir present que de vegades l´aspecte d´un bolet varia d´un lloc a un altre i no diguem el nom popular amb que se´l coneix. Tampoc no s´ha de confiar en els consells-supersticions que encara circulen sobre com distingir un bolet bo d´un que és tòxic (com que una cullera de plata amb la qual es remenin els bolets o un all, en coure els bolets, s´enfosqueixi, etc.). Com diu la dita "bolet que no coneguis, no el roseguis", cal anar amb molt de compte.
    Les formes de vida modernes han fet que la recerca de bolets, que abans era una activitat eminentment rural, hagi atret també els habitants de les grans urbs. Avui, el boletaire no es limita als boscos del voltant del seu poble, i sovint s´endinsa en territoris que no coneix. Tot plegat ha fet que els últims anys s´hagin produït centenars d´intoxicacions a tot Catalunya, i per tant, cal seguir insistint en la toxicitat d´alguns bolets.

Tipus d´intoxicacions:

A - Síndromes d´incubació curta

    Els símptomes comencen dintre d´un període que va des dels 30 minuts fins a les 3 hores. Tenen poca importància clínica i poques persones requereixen hospitalització; en general són lleus i es curen al cap de molt poc temps. Agrupen al voltant d´un 40% de les intoxicacions per bolets a Catalunya.

- Síndrome al.lucinògena

    Aquest tipus d´intoxicació és, en la majoria dels casos, buscada intencionadament per l´intoxicat. La provoquen sobretot els bolets pertanyents als gèneres Psilocybe i Panaeolus. L´aparició dels símptomes és ràpida, entre 15 minuts i 2 hores. La persona afectada té dos tipus de símpotomes: per una part, té al.lucinacions visuals, auditives i tàctils, amb dificultats pe distingir la realitat de la ficció i un augment de les reaccions emocionals. En segon lloc va acompanyat de signes físics desagradables, com ara nàusees, vòmits i diarrees.  Les al.lucinacions són provocades pel muscimol, i els transtorns intestinals per la muscarina .Tot plegat pot durar fins a 8 hores, i aleshores arriba un son profund. Sense efectes posteriors. Els bolets causants d´aquesta síndrome estan prohibits als Estats Units. Els fongs de gènere Psilocybe, i concretament Psilocybe mexicana, s´han consumit a Mèxic amb finalitats curatives i bé com al.lucinògens. El tòxic que contenen és la psilocibina, d´efectes similars a la coneguda droga LSD.

- Síndrome coprínica

    És molt espectacular, però gens greu. Els símptomes -vermellor i escalfor a la cara, coll i pit- poden aparèixer molt ràpidament, entre els 5 minuts i les 2 hores. També provoca suor, palpitacions i gust metàl.lic. En unes 4 hores l´afectat pot estar recuperat, però el malestar dura uns 3 dies. Aquesta síndrome es desencadena en barrejar alcohol (una cervesa o un got de vi són suficients) amb pixacà negre (coprinus atramentarius), que conté una substància similar a la que prenen els alcohòlics que volen deixar la beguda i que sofreixen símptomes d´intoxicació, molt molestos, si després de prendre´s el medicament cauen en la temptació de beure.

- Síndrome micoatropínica

    La majoria d´aquestes intoxicacions, com en el primer cas, són voluntàries. D´entre els bolets que les causen, el més conegut és l´Amanita muscària, que en català rep diversos noms populars: oriol foll, matamosques, reig bord. És molt estès i relativament fàcil de trobar a Catalunya. Els símptomes físics, que es presenten entre 30 minuts i les 3 hores, són una lleugera diarrea, mal de ventre i vòmits, acompanyats d´una mena de borratxera que causa al.lucinacions visuals, molta eufòria i dificultats en la parla. Tot acaba, unes 12 hores després, en un son profund amb important presència onírica.

- Síndrome muscarínica

    També rep el nom de síndrome sudorífica. Com en la majoria dels casos es presenten vòmits, mal de ventre i diarrea, d´intensitat lleu, però amb un factor diferencial: important presència de suor, salivació, llagrimeig i rajar de nas. També s´han descrit casos amb transtorns de la visió i vertigen. L´inici dels símptomes es presenta entre 15 minuts i les 2 hores de la ingestió del bolet, i normalment duren un dia. El bolet responsable és l´Inocibe.

- Síndrome paxíl.lica

    A banda dels signes habituals, hi ha una destrucció dels glòbuls vermells de la sang per processos al.lèrgics, que causa una pal.lidesa general. En casos excepcionals apareix un xoc per insuficiència renal i pot resultar mortal. El bolet responsable és el Paxil (Paxillus involutus), que a França és consumit amb normalitat. Els experts catalans, però, el desaconsellen del tot. Va provocar la mort del micòleg alemany Julius Schaeffer. L´aparició dels símptomes comença al cap de 2 hores i pot durar entre 2 i 4 dies.

- Síndrome resinoide

    D´entre els síndromes d´incubació curta, la majoria són d´aquest tipus. També rep els noms de síndrome digestiva o gastro-intestinal. Es limita a les típiques diarrees, els vòmits i el mal de ventre. L´inici dels símptomes arriba entre els 15 minuts i les 4 hores. Pot durar un o dos dies, i el pacient es restableix completament. Hi ha força bolets que el causen, entre ells el fals carlet, el bolet de satanàs, l´enganyapastors o cabra i el peu de rata bord.

B - Síndromes d´incubació llarga

    Són les més perilloses, no per la tardança en l´aparició dels símptomes -entre 6 hores i 17 dies-, sinó perquè són potencialment mortals. Agrupen al voltant del 40% de les intoxicacions per bolets que cada any es produeixen a Catalunya. En són tres:

- Síndrome ciclopeptídica

    La reina de les intoxicacions. Pot ser mortal. També és coneguda amb els noms de síndrome fal.loïdina o amanítica. La causen diversos bolets, però estadísticament la palma se l´endu l´Amanita Phalloides o farinera borda, autèntica enemiga pública número ú.
    L´inici dels símptomes va de les 6 hores a les 24 hores, si bé normalment apareix al cap de les 12 hores de la ingestió. El primer dia es presenta un fort mal de ventre, freqüents vòmits i abundant diarrea, que comporta una important deshidratació. El segon dia el pacient experimenta una millora que és totalment enganyosa i aparent, deguda en part al tractament de rehidratació oral. Però, el tercer dia reapareixen els símptomes inicials i, a més, icterícia, palpació dolorosa del fetge i empitjorament general. A partir d´aquest moment, si no es tracta el pacient, vindrà una fallida total del fetge i la posterior defunció en el termini d´una setmana. Si, en canvi, el pacient es recupera, ho farà de forma total, però molt lenta: pot trigar mesos.
    Aquests bolets tenen dos agents tòxics: la fal.loïdina i les amanitines. La fal.loïdina és d´acció ràpida i provoca la degeneració de les cèl.lules del fetge i les hemorràgies intestinals. Les amanitines són d´acció lenta i són les responsables dels efectes a llarg termini que caracteritzen la síndrome fal.loïdiana.
    Un bolet de mida mitjana (50 gr) és suficient per provocar la mort d´un adult, aproximadament en la proporció d´un gram de bolet per quilogram de pes corporal. El tòxic es troba a tot el bolet i en major proporció a les làmines; només és actiu per via oral.

- Síndrome cortinarínica

    La causen els bolets del gènere Cortinarius, especialment el Cortinarius orellanus (Cortinari de muntanya). Al nostre país no es donen accidents amb aquest bolet, possiblement perquè el seu aspecte ja el fa sospitós i perquè és ben diferent de qualsevol espècie comestible tradicional.
    L´aparició dels símptomes es presenta entre els 2 i els 17 dies. Donen set, sequedat de boca, cremor als llavis i llengua, i gust metàl.lic. També provoquen diarrea, vòmits i mal d´esquena. Si no s´intervé immediatament i el pacient ha ingerit una quantitat suficient -amb 300 grams n´hi ha prou-, es produirà la mort en pocs dies per paralització de les funcions dels ronyons. De les persones que se´n recuperen, moltes necessiten diàlisi de per vida o han de fer-se un trasplantament de ronyó.

- Síndrome giromítrica

    El principal bolet causant és el bolet de greix (Gyromitra esculenta). A molts llibres figura com a comestible, mentre que en molts països europeus n´es prohibida la venda. En realitat és comestible per a algunes persones, però per a altres és mortal. Per tant, o sou uns inconscients o només teniu una opció: no menjar-ne en cap cas. Per si de cas.
    L´inici dels símptomes es presenta a les 6 hores. Primer apareixen transtorns gastrointestinals (diarrea, vòmits i mal de ventre) i neurològics (vertigen, mal de cap, gemecs dèbils, excitació i deliri). Si el pacient no és tractat a temps, es veuran afectats el fetge, els ronyons i la sang (destrucció dels glòbuls vermells). A partir del tercer dia es produirà la mort per col.lapse circulatori i respiratori.

C - Altres síndromes

    Hi ha altres tipus d´intoxicacions per bolets, que cal també tenir en compte perquè representen el 20% del total de casos que es donen anualment a Catalunya. Entre d´altres, són els següents:

- Consum de bolets crus

    Al nostre país no hi ha tradició de menjar els bolets crus, però les noves tendències culinàries van introduint aquest costum. Per tant cal anar amb compte amb alguns bolets que, consumits crus, són tòxics, com ara les múrgoles, les pentinelles i els barretets. Donen problemes digestius i hemolítics lleus.

- Consum de bolets en mal estat

    Cal menjar els bolets frescos i en bon estat i, un cop cuits, cal gaurdar-los a la nevera. Els fongs, com altres éssers vius, són atacats per bacteris i altres fongs, sobretot si són vells o estan mal conservats. En aquests casos, provoquen problemes gastrointestinals, generalment lleus.

- Intolerància als bolets

    No se sap ben bé perquè, però certes persones poden desenvolupar intolerància a alguns bolets si els consumeixen reiteradament o immoderadament. La intolerància es tradueix en diarrees i malestar general, que desapareixen sense més conseqüències. Entre els bolets causants hi ha la bromosa (Clitocybe nebularis).   

- L´ergotisme

    L´ergotisme fou una terrible malaltia que va provocar nombroses víctimes, sobretot a l´edat mitjana. El causant n´és un fong ascomicet, Claviceps purpurea, paràsit de moltes plantes de la família de les gramínies, i sobretot del sègol, i que forma en les espigues uns esclerocis de color fosc amb forma de banya, d´on ve el seu nom popular de sègol banyut.

    La malaltia es contreu en consumir pa de sègol fet amb farina de plantes parasitades per aquest fong. Es caracteritza per vertígens, formigueig a les extremitats, gangrena i deliri. Els malats eren confinats a llocs tancats, aïllats de la població, i alimentats només amb pa i aigua. Si el pa era contaminat, no cal dir les desastroses conseqüències d´aquestes mesures. Aquesta malaltia es coneix també amb el nom de "foc infernal" o "foc de Sant Antoni".