D´on surten les tradicions i llegendes sobre els personatges diminuts i entremaliats, que habiten dins dels bolets i que coneixem amb els noms de follets, martinets, menairons, gnoms o també -gràcies al famós serial de dibuixos animats- barrufets? Qui els va inventar i per què? Per quin motiu els associem als bolets? Per què els atribuïm una força sobrehumana i una extraordinària saviesa? I sobretot: com és possible que cultures tan distants com la catalana, la siberiana o la dels maies-quítxues de Guatemala hagin imaginat el mateix tipus de personatges i els coneguin des de temps immemorials, quan no existia la televisió ni cap forma de comunicació universal? I us heu preguntat mai sobre l´orígen de l´expressió "estar tocat del bolet"?

    La resposta a aquestes preguntes es troba en un bolet concret. Una espècie concreta, no comestible: l´Amanita Muscaria, coneguda en català amb els noms de matamosques, oriol foll i reig bord. Es tracta d´un bolet no comestible, però que té propietats enteògenes. És a dir: la seva ingestió provoca alteracions de la consciència. Aquesta propietat de l´Amanita Muscaria ha estat coneguda ancestralment per totes les cultures micòfiles, però el pas del temps i l´acció dels tabús socials l´han fet oblidar. Avui en dia pràcticament tots els boletaires saben que el matamosques no és comestible (és un bolet prohibit), però molt pocs, per no dir cap, coneixen l´ús que antigament algunes persones havien donat a aquest bolet.

    L´antropòleg català Josep Maria Fericgla ha comprovat els efectes de l´oriol foll en companyia d´altres especialistes, i afirma que els follets que tots coneixem no són més que l´antropoformització d´una part de les visions que experimenta una persona que ha ingerit Amanita muscaria. La persona que està sota els efectes de la intoxicació muscarínica passa per diverses fases que poden durar moltes hores. Molt esquemàticament, serien aquestes: primer, vòmits violents; després, una energía física inusual que l´empeny a fer tota mena d´exercici físic; acte seguit, la deformació dels objectes que l´envolten, que adquireixen grans dimensions i semblen obstacles infranquejables; és aquí que comencen a aparèixer davant la vista unes petites llumetes, molt actives, que comencen a transmetre missatges a l´intoxicat i donar-li ordres: "fes això, fes allò"; finalment la persona afectada entra en una profunda somnolència i probablement no es despertarà fins l´endemà.
    Fericgla creu que els gnoms són la representació en forma humana -antropoformització- de les inquietes i parladores llumetes que l´intoxicat ha vist quan tenia la consciència alterada per acció de l´Amanita muscaria. Segons aquesta teoria, antigament van tenir aquesta experiència, especialment aquelles persones que estaven molt en contacte amb el bosc i poc amb la societat, com ara bosquerols o herbaires, i haurien estat les creadores i transmissores, ja fa segles i per via oral, de l´existència d´uns éssers misteriosos que habiten dins dels bolets, són savis i tenen una força fora del comú. Això explicaria que els follets siguin els mateixos i es comportin igual a Rússia que a Catalunya.
    Val a dir, però, que Fericgla adverteix del perill d´una ingestió no controlada o irresponsable d´Amanita muscaria, i explica que el seu experiment va ser realitzat sota una sèrie de garanties de seguretat i preparació mental que no són reproduïbles per qualsevol de nosaltres.

Els follets a Catalunya

    Hi ha múltiples tradicions a Catalunya relacionades amb el món dels follets. Al Camp de Tarragona, per exemple, el follet és un ésser que renta plats i neteja la casa quan les dones no ho han fet, però que després les tusta al cul quan són al llit. A Poboleda (comarca del Priorat) el follet és un ésser fantàstic que remena les olles i els estris de cuina sense trencar mai res. A Manresa hom considera que els follets són invisibles, cometen entremeliadures i trenquen els plats que no són nets després de pegar a les dones i a les noies de la casa.
    El tret comú a totes aquestes històries, diu Fericgla, és que sempre es considera el follet com un protector domèstic que no abandona mai una família malgrat que aquesta canviï de casa.

    La gent vella explicava que, antigament, a la fira de Sant Lluc, a Olot, s´hi venien martinets, uns homenets tan petits que en un canonet d´agulles, per menut que fos, en cabien una dotzena, i encara hi anaven tan amples que podien ballar. Segons la tradició, aquests homenets tenien dues habilitats. Una era una capacitat de treball totalment fora del normal (d´aquí venia que d´aquells que treballaven a la desesperada es deia que semblaven un martinet). L´altra habilitat era que podien fer mal a l´amo que desitjaven perjudicar, i li´n podien fer molt. Els martinets eren com una mena de llavor menudíssima que es feia sota uns bolets estranys, perduts entre la fullaraca i els boscos més espesos; aquests bolets, que rebien també el nom de martinets, només els sabien trobar els herbaires de la Cerdanya i d´Andorra, que eren els que els duien a vendre. Segons la tradició, els martinets eren tènues com una llumeta o una flameta: n´hi havia prou amb una mica d´alè perquè s´apaguessin i perdre´ls definitivament.

    I no acaben aquí les creences populars catalanes sobre follets. La comarca de la Garrotxa és potser la zona del país on hi ha una tradició de gnoms més estesa i arrelada. Hi ha la creença, per exemple, que quan els martinets estenen roba, cal prendre´ls alguna peça. Qui ho pugui fer serà ric per sempre més. La popularització del món dels follets a la Garrotxa, on han esdevingut una mascota, fa que siguin unes figures entranyables per als seus habitants i un fenòmen màgic que serà molt difícil que desaparegui de l´imaginari de la gent.