les parts del Bolet

    Els bolets més coneguts tenen com a característica principal la presència de peu i de barret, però hi ha altres parts, no tan visibles ni tan conegudes.

    Considerarem preferentment les característiques apreciables a simple vista dels fongs superiors, proveïts d´un peu i d´un barret. Sota el barret hi ha l´himeni, que es disposa sobre diferents estructures, les més comunes de les quals són làmines radials.

El barret o capell

    El carpòfor o bolet està constituït pel barret que porta l´himeni i pel peu. Quan el peu falta, el capell s´adhereix directament sobre el substrat. És una de les parts fonamentals per l´identificació del fong. La seva mida varia notablement, des de tenir pocs mil.límetres en algunes espècies, en altres pot assolir els 30 cm.

    El barret pot tenir formes diferents però entre els fongs superiors carnosos, el més freqüent, és que prengui formes orbiculars si bé es pot matisar dient que és cònic, hemisfèric, en forma d´embut, etc. Quan és jove acostuma a estar tancat al voltant del peu. En algunes espècies pot canviar vàries vegades de forma a mesura que augmenta la seva edat.

    La pell que el cobreix s´anomena cutícula. El seu revestiment pot ser llis, reticulat, estriat i la seva superfície pot ser llisa, presentar pèls, escates o fibres. Igualment pot estar sec o gelatinós, viscós o greixós, segons que la capa de gelatina que el recobreix sigui més o menys gruixuda.

L´himeni : de làmines, de plecs, de porus, d´agulletes...

    L´himeni representa la part fèrtil del bolet, és a dir, el lloc on es fabriquen les espores. En el cas dels basidiomicets està constituït pels basidis amb forma de porra i proveïts de quatre espores situades al capdamunt. Pot trobar-se totalment protegit a l´interior del bolet de forma que s´ha d´esquinçar o bé podrir-se la coberta exterior per poder alliberar les espores, com en el cas dels pets de llop, els fetjons, etc. En altres casos l´himeni és llis i extern recobrint tot el cos fructífer i els basidis es formen a l´extrem de les hifes, com en el cas de les bosses, els peus de rata, els rossinyols, etc. De vegades apareix sota el barret, recobrint l´interior de tubs o làmines. En els ascomicets l´himeni està format per uns petits sacs que contenen vuit espores cadascun, anomenats ascs i que entapissen part de la superfície externa amb forma de cassoleta o de copa amb peu (apoteci) com en el cas de les cassoletes, orelles de gat, múrgules, etc. En alguns casos l´himeni pot restar totalment tancat (clistoteci) com en les tòfones o bé amb forma d´ampolleta i comunicat amb l´exterior a través d´un petit forat o ostíol (peridi).

Les espores

    L´espora (del grec spora = llavor, espora) és la cèl.lula reproductora, asexuada i sense embrió, resultat final del desenvolupament dels carpòfors, que assegura la perpetuació de l´espècie ja que té la capacitat de germinar i de produir un nou miceli amb capacitat per diferenciar esporangis de noves espores. Cada bolet produeix milions d´espores.

        L´esporada és el dipòsit d´espores procedents de l´himeni, que es recull sobre una superfície llisa (cartolina), deixada unes hores en repòs.

        Les espores observades al microscopi presenten formes diferents, però la forma i el color és constant per a una determinada espècie, d´aquí ve la seva importància per a la sistemàtica.

El peu o cama

    És la part del fong que aguanta el capell. Normalment el peu és ben diferenciat i en una posició central sota el barret, encara que pot ser, a vegades, que sigui excèntric. Pot presentar formes ben variables. Pot ser cilíndric, atenuat, bulbós, etc. i igual que el barret pot estar ornamentat amb fibres o pèls. És d´interès en sistemàtica la forma en què s´insereixen al peu les estructures himenials de sota el barret.

Altres característiques d´interès:

El vel o anell

    Els vels són una mena de membranes protectores que durant el període de creixement del bolet, l´envolcallen tot ell o només en part. Normalment es diferencia entre:

        - vel universal que envolta el primordi quan comença a diferenciar-se sobre les hifes del miceli i que desapareix molt aviat.

        - un vel general que envolcalla tot el bolet durant la seva creixença i que a mida que aquest creix es va esquinçant, deixant alguns testimonis a sobre del barret i a la base del peu en forma de volva.

        - vel parcial, que protegeix l´himeni i que també s´estripa durant el creixement deixant, en alguns casos, alguna resta sobre el peu en el cas dels anells.

    De vegades en lloc de vel apareix una mena de teranyina filamentosa (resta del vel universal) que uneix el marge del capell amb el peu i que té una missió protectora: és la cortina. D´aqui el nom de cortinaris amb el qual es designa un grup de bolets on aquesta és present.

La volva

        Quan el vel general que cobreix a la majoria de les espècies del gènere agarical es trenca per deixar pas al capell, poden passar dues coses: que desaparegui o que en quedin restes al peu. Aquestes restes en forma de sac o funda que envolten la base del peu s´anomena volva. Poden ser en forma de sac (Amanita caesarea), en forma de granulacions quadrades que recobreixen la base de peu formant cercles (Amanita muscaria) i algunes molt rudimentàries i poc diferenciades (Amanita rubescens).

La carn: el color, l´olor i el sabor

    La carn del bolet és constituïda per una massa diferenciada d´hifes, que confereixen al bolet una consistència, resistència, textura, sabor, color i olor determinades, diferent segons siguin els exemplars joves o vells, humits o eixuts, etc. i que permeten distingir entre aquells que són apreciats gastronòmicament i aquells que no tenen valor culinari o bé entre els comestibles i els que són tòxics o fins i tot mortals.
De forma senzilla es podria distingir entre:

    - carn coriàcia com el cuir, el cartró o fins i tot la fusta típica dels bolets de soca, les pipes, etc.
    - carn friable, que es trenca com el guix i s´engruna entre els dits, com en el cas de les cuagres, les llores, els rovellons, etc.
    - carn fibrosa, tova o dura pròpia de la majoria dels agaricals.
    - carn gelatinosa, com en el cas de la cresta de gall.

    El color de la carn és un caràcter molt variable fins i tot entre bolets de la mateixa espècie. En molts casos el nom llatí del bolet fa referència al seu color, així per exemple aural, de color daurat; sanguina, de color de sang; eruginosa, de color blau verd; etc.
En alguns casos el color pot canviar en entrar en contacte amb l´aire, degut a un procés d´oxidació; és el cas de molts bolets del gènere Boletus que blavegen quan es tallen.

    L´olor dels bolets és també característic, però és un aspecte molt subjectiu, excepte en els casos molt evidents com l´olor pudent de l´ou del diable o la gita de bruixa.

    El sabor és un caràcter que també ajuda a l´hora de determinar algunes espècies de bolets, com l´amargantor i la picantor molt comunes entre els bolets dels gèneres Russula i Lactarius.