Basturs    Benavent    Biscarri    Conques    CovetFiguerola d´Orcau    Galliner    Gramenet    Isona    Llordàmassos de St Martí, Els    Montadó    Montesquiu    Orcau    Pui de l´AnellSt Romà d´Abella    Siall

Benavent

    Situat al sud-est del terme municipal, amb una altitud de 1.004 metres. El poble queda sota l´espadat de conglomerats montserratins rogencs que formen el Roc de Benavent, on hi habita una colonia de voltors. Destacar l´església romànica de Santa Margarida del s. XI-XII. El castell de Benavent és documentat el 1.055 entre els termes del castell de Biscarri, que aquesta data era encomanat per Ermengol d´Urgell a Arnau Mir de Tost. En el testament d´aquest capitost, del 1.071, consta que deixà el castell de Benavent a la seva filla Valença, casada amb el comte Ramon V de Pallars Jussà, i al seu nebot Arnau. A l´indret es degué formar el llinatge dels Benavent -algun dels quals potser devia ser castlà del castell-, que retrobem uns quants anys més tard en el repoblament de la ciutat de Lleida i del Segrià, sempre vinculat als comtes de Pallars. El castell de Benavent de la Conca el 1.190 era posseït pels cònjuges Ramon de Seró i Adelaida, que el dit any el cediren, amb tot el que hi tenien, a la seva filla Berenguera i a Ramon de Camporrells, per aixovar. Al segle XIV el lloc ja era integrat a la baronia d´Orcau. El 1.381 hi havia a Benavent 9 focs. En endavant seguí les vicissituds de la baronia d´Orcau, que el 1.831 era del comte d´Aranda, duc d´Híxar.