Basturs    Benavent    Biscarri    Conques    CovetFiguerola d´Orcau    Galliner    Gramenet    Isona    Llordàmassos de St Martí, Els    Montadó    Montesquiu    Orcau    Pui de l´AnellSt Romà d´Abella    Siall

Conques

    Situat en la carretera d´Isona a Tremp, el poble de Conques (635 m.) és esmentat el 1.033 i el castell de Conques el 1.055. Sortint del poble pel carrer Major i després de la plaça porxada, agafarem un camí que passa entre els horts i s´eleva fent espiral per una penya, en la que a dalt i trobem les runes del castell de Conques. Es conserva encara una torre d´estil romànic de planta rectangular i de pedra poc treballada. El terme d´aquest castell confrontava amb el del castell de Llordà, amb el de Biscarri, amb els de Llimiana i Mur, amb els d´Orcau i Basturs i amb el d´Abella. Entre els anys 1.053 i 1.071 Bernat Guillem i Ademar i Borrell, fill que fou d´Estefania, prestaren jurament de fidelitat amb els comtes barcelonins Ramon i Almodis i Ramon Berenguer pel castell de Conques, del qual aquests posseïen la senyoria superior i aquells devien tenir la castlania, ja que el 1.067 la comtessa Sança d´Urgell reconegué la senyoria dels dits castells als comtes barcelonins. Sança en detenia, doncs, la senyoria directa. El 1.277 el castell de Conques va ser venut i el 1.281 l´adquirí el noble Ramon d´Orcau. Passà així a integrar-se a la baronia d´Orcau, jurisdicció feudal dins la qual el lloc de Conques, amb 57 focs, era el més poblat el 1.381. Seguí en endavant la sort de la susdita baronia, que passà primer als Erill i, després d´altres titulars, als Silva, ducs d´Híxar. Els comtes d´Aranda, ducs d´Híxar, la posseïen el 1.831 i el 1.847 encara, segons Madoz, la designació del rector de la parròquia de Conques pertanyia al duc d´Híxar. Al mateix lloc fou bastit, vers el 1.342, pels barons d´Orcau el monestir de clarisses de Santa Maria de Conques, que l´infant Enric d ´Aragó, el 1.483, posà sota la salvaguarda reial i que Urbà VIII suprimí el 1.624, per tal com era ja mig arruïnat i abandonat per la comunitat. També es troben les restes de l´església de Sant Sadurní del s. XII.

    Conserva l´església parroquial de Sant Miquel de Conques dins del nucli urbà del poble, del s. XII, és d´origen romànic amb una decoració pictòrica mural d´època gòtica. L´absis, ornat amb un fris, és sobrealçat i el portal és de mig punt, emmarcat per una arquivolta amb motllures. Conserva una imatge de la Mare de Déu, romànica, i el famós Crist de Conques, talla gòtica procedent de Covet, el qual rep una gran veneració. La quantitat de portals que s´han de traspassar tant per entrar com per sortir ens indica que havia estat una vila enmurallada. La vila, al peu del mont de Conques, restà molt destruïda en la guerra civil de 1936-39, ja que des del març del 1.938 fins al gener del 1.939 s´hi instal.là el front. Un element a destacar és la font de baix construida en forma d´as de copes i molt assemblada a la font de Prades.  A ponent de la vila de Conques hi ha l´antic lloc de Castelltallat, que sembla que fou conquerit per Arnau Mir de Tost. El 1.381 pertanyia també a la baronia d´Orcau. Al segle passat l´antic Castelltallat havia estat convertit en masia. Es conserven restes de torres i muralles de l´antic castell de Castelltallat, documentat el 1.277.

    Al Nord-Est de la vila, prop del turó de les Esplugues, hi ha el santuari de la Mare de Déu de les Esplugues, amb un portal adovellat. Prop de l´antiga carrerada de la Pobla de Segur a Vilanova de Meià, que passa tocant la vila de Conques, i no gaire lluny de l´Hostal de Jaumet de l´Obac, hi ha vestigis d´una església que hi hagué dedicada a la Mare de Déu del Serrat.

    A la segona meitat del segle XVIII, quan hi passà Francisco de Zamora, a Conques hi havia 20 teixidors de lli, 4 telers de llana i 2 filadors de seda. Hi havia també cardadors, un molí de nocs i una mina de carbó.

    El 1.847 una bona part del territori era regada amb fonts. Hi havia les de Blaracó, de la Cuarassa, de l´Olla, del Puget, del Cirer i diverses a la partida de Fontanals. Es produïa blat, civada, ordi, mongetes i llegums, llana, cànem i vi, i altres fruiters. Hi havia bestia de llana i pocs cucs de seda. El molí fariner (el 1.860 és dit Molí de Codina) es movia amb les aigües de les fonts. S´hi celebrava fira el 17 de gener, on es venia molt de bestiar porcí. Hi havia, a més, unes altres dues fires o mercats, el quart diumenge de quaresma l´una i el 14 de setembre l´altra.