Basturs    Benavent    Biscarri    Conques    CovetFiguerola d´Orcau    Galliner    Gramenet    Isona    Llordàmassos de St Martí, Els    Montadó    Montesquiu    Orcau    Pui de l´AnellSt Romà d´Abella    Siall

Figuerola d´Orcau

    Amb una altitud de 552 m., Figuerola és el poble que millor conserva la seva estructura de vila closa medieval de la Conca Dellà. La part més antiga gira al voltant de l´església, mentres que una ampliació posterior del poble s´estén més enllà de la plaça Major, porticada on s´hi conserven alguns edificis senyorials del s. XVI. Comprèn tres ravals, el raval del Comte, que fou de la senyoria del comte de Pallars, el de Faidella (que el 1.860 tenia 4 cases) i el raval de Ferrer.

    Bàsicament agrícola, el terme en temps de Madoz (1.847) produïa blat, civada, ordi, sègol, faves, blat de moro, cànem, mongetes, fruites, vi i seda. S´hi criava bestiar de llana, vacum i bestiar mular. S´hi caçaven perdius, llebres, conills i guatlles. Hi havia un molí fariner (Molí del Canal) que s´arrendava, una fàbrica d´aiguardent, un hostal, una botiga, un forn i també una taverna.

    El 1.111 o 1.112 el comte Pere Ramon I de Pallars infeudà la vila de Figuerola a Teobald d´Orcau, de manera que l´esmentat personatge, que posseí el castell d´Orcau pels comtes de Pallars, havia de tenir dues terceres parts de la vila i l´altra havia de restar del comte. El castell de Figuerola, documentat ja a mitjan segle XII, s´integrà als dominis dels Orcau, que constituïren posteriorment la baronia d´Orcau. Consta que el 1.272 el rei Jaume I demanà la potestat del castell de Figuerola a Ramon d´Orcau. Els anys successius la potestat fou reclamada als Orcau pels monarques. Als fogatjamentes del segle XIV consta que el lloc de Figuerola pertanyia a la baronia d´Orcau. Al del 1.381, després de Conques, Figuerola era el lloc amb més focs (en tenia 31). Durant la guerra contra Joan II la vila i el castell de Figuerola foren incorporats per aquest rei a la corona, però el 1.473, la baronia, i amb aquesta el lloc de Figuerola, fou restituïda a Arnau d´Orcau. El 1.831 Figuerola, del corregiment de Talarn, pertanyia a la senyoria del comte d´Aranda, duc d´Híxar, senyor de la baronia d´Orcau.

    Aquesta vila presenta dos edificis religiosos: l´església de Santa Maria, situada a l´interior del poble, d´un romànic tardà i datada del s. XII, amb un absis semicircular i un portal de mig punt amb arquivoltes adovellades i un guardapols motllurat i l´església del Prat, a les afores del poble, datada del s. XVIII i que al seu interior mostra una rica decoració pictòrica de l´època. Dins el nucli de població, a la Casa Rocabruna hi ha restes de la capella de Sant Salvador. A llevant de la vila hi ha el santuari de la Mare de Déu del Prat, que ja és esmentat al segle XVII. La capella, que es cobreix amb volta de llunetes sobre una cornisa classicitzant, sembla obra de la fi del segle XVIII, la qual ha estat restaurada posteriorment.
Avui encara es conserven restes de mur del segle XIII que formà el recinte fortificat de la vila.