Basturs    Benavent    Biscarri    Conques    CovetFiguerola d´Orcau    Galliner    Gramenet    Isona    Llordàmassos de St Martí, Els    Montadó    Montesquiu    Orcau    Pui de l´AnellSt Romà d´Abella    Siall

Isona

    Es troba al sud-est de la comarca del Pallars Jussà, amb una altitud de 659 metres. És situada a l´esquerra del barranc de Solans, que desguassa al riu de Conques. Hi passa la carretera comarcal de Ponts a Tremp i en surt la de Coll de Nargó. Els seus habitants s´anomenen isonencs. Constitueix el centre neuràlgic de la Conca Dellà. Isona, antiga ciutat romana d´Aeso, datada de finals del s. II a.C. fins al IV d.C., fou emmurallada (com ho demostren encara algunes torres i un antic portal, situat a la plaça que avui es diu del Portal) i va tenir una destacada importancia en aquella època. Va tindre categoria de municipi, establert sobre un nucli indígena que es coneix per les encunyacions monetàries ibèriques, amb seca pròpia, sota el nom d´Eso, que es llatinitzà en Aeso, i per la referència de Plini, que la situà entre les ciutats estipendàries. En l´actualitat podem veure part de la muralla que rodejava la ciutat i una torre de defensa a la font de Torreta així com un nombre important de làpides encastades a les parets de l´actual església i una ara romana a la plaça del Bisbe Badia, actualment exposada al Museu de la Conca Dellà. Es coneixen restes materials d´aquesta època: descobriments numismàtics, ceràmiques ibériques i romanes, làpides funeraries i conmemoratives, restes arquitectóniques de diferents tipus com la muralla, vivendes,... Cal destacar que Aeso és la ciutat interior de Catalunya on s´han documentat més làpides epigràfiques: un total de 40. Les excavacions que s´efectuaren el 1.987 donaren com a resultat la detecció d´un dels principals carrers romans, l´intervalum del segle I a.C.. Les obres de reconstrucció de la muralla s´iniciaren a l´agost del 1.992 i consistiren en la recuperació d´un tram de 55 m. de longitud. Paral.lelament a aquests treballs hom ha realitzat diverses excavacions en els terrenys confrontants que han deixat a la llum alguens peces de cert valor com ara una peça de marbre amb inscripcions. Al desembre de 1.992 fou trobada una torre en un sector on conflueixen dos trams de l´estructura defensiva de l´antic poblat. Aquest descobriment permet determinar l´emplaçament de la que fou una de les entrades principals de la vila. Les terres properes al nucli d´Isona han estat qualificades com a zona arqueològica per tal d´obrir un procés d´estudi per a delimitar l´espai que ocupava la vila romana d´Aeso.

    La major part d´aquests vestigis del passat es poden visitar al Museu de la Conca Dellà, on també s´exposen les restes paleontològiques de dinosaures trobats en el municipi.

    La vila va pertànyer al capítol de la Seu d´Urgell.

    Al 1970 li van ser agregats els municipis de Benavent, Biscarri, Llordà, Covet, Gramenet, Montodó, Masos de Sant Martí, Siall, Conques, Figuerola d´Orcau, Orcau, Sant Romà d´Abella i Basturs; el municipi va rebre aleshores el nom oficial d´Isona i Conca Dellà.

    L´antiga església parroquial de Santa Maria, gòtica - si bé es parla d´una església d´estil romànic tardà -, fou totalment destruïda el 1936-39, a causa de l´estacionament del front durant gairebé un any a la zona. Se´n conserven algunes fotografies de la primeria de segle i d´altres de recents (1.967) a l´arxiu Gavín. Tenia un bell portal amb arquivoltes apuntades i a sobre mateix una rosassa. La nova església parroquial de Santa Maria s´inspira en el gòtic català. D´una nau, és coberta amb teulat a dos vessants sostinguts per arcs ogivals molt apuntats. La façana, de línia senzilla, té un portal apuntat amb arquivoltes i a sobre un ull de bou rodó.

    A llevant de la vila i a tramuntana de Llordà hi ha el santuari de la Mare de Déu de la Posa (1.061 m.), d´origen romànic i força modificat. L´altar és una antiga ara pagana amb inscripcions al déu Mercuri.