Basturs    Benavent    Biscarri    Conques    CovetFiguerola d´Orcau    Galliner    Gramenet    Isona    Llordàmassos de St Martí, Els    Montadó    Montesquiu    Orcau    Pui de l´AnellSt Romà d´Abella    Siall

Llordà

    El poble de Llordà és situat sota el castell de Llordà, uns 3 km a llevant de la vila d´Isona. L´església parroquial és dedicada a Santa Maria. No gaire lluny del poble hi ha les ruïnes de la capella romànica de Sant Andreu. El castell de Llordà s´aixeca dalt un turó voltat de cingles i presenta un conjunt monumental alto-medieval, format per un castell i l´església de Sant Sadurní del s. XI. És el conjunt d´arquitectura civil d´aquesta època més remarcable de Catalunya. El conjunt monumental de Llordà és especialment remarcable per ser una fortalesa innovadora respecte als castells d´Europa de la mateixa època. Aquest impressionant castell volia reunir en una mateixa construcció un punt de vigilancia i defensa i un centre residencial amb tots els elements senyorials i de luxe de l´època. El conjunt fortificat forma un gran triangle, amb torres quadrangulars, una tenia una funció militar, situada a migdia i de més fàcil accés, destinada al cos de guàrdia i a la guarnició militar. L´altra estructura, també de planta rectangular irregular, situada més a l´interior i millor protegida, era destinada a zona residencial i palau i on s´hi troba una gran xemeneia, fet insòlit en aquella època. Al recinte sobirà s´hi accedeix per un estret passadís resguardat per un mur, arran mateix del precipici. S´arriba a un vestíbul amb tres naus juxtaposades, de les quals la més important és la primera, amb una imposant façana, que conserva la volta de canó dels baixos. L´església de Sant Sadurní constava de tres naus i un bell i robust campanar de torre ornamentat amb bandes i arcuacions llombardes. En la nau conservada s´aprecia la utilització de pilar cruciformes. Degué estar coberta amb volta de canó reforçada amb arcs torals i capçada per tres absis. D´altra banda, el caràcter massís del campanar fa pensar en una funció al servei de les necessitats defensives del castell. Caresmar en veié una acta de consagració de l´església del 1.040 a l´arxiu d´Àger. L´instrument que ens ha pervingut, però, publicat per Cebrià Baraut, és del 6 de juliol de 1.085, quan el bisbe d´Urgell, Bernat Guillem, consagrà l´església en presència dels senyors del Castell, el comte i marquès Ermengol, i altres personatges. El castell de Llordà fou declarat monument històric artístic el 1.980.