Basturs    Benavent    Biscarri    Conques    CovetFiguerola d´Orcau    Galliner    Gramenet    Isona    Llordàmassos de St Martí, Els    Montadó    Montesquiu    Orcau    Pui de l´AnellSt Romà d´Abella    Siall

Orcau

    En un coster, al peu del castell d´Orcau, es dreça el poble d´Orcau (753 m.), esglaonat . Manté encara molts elements del seu passat medieval. Hi passa l´antic camí de les Collades i, un xic més a llevant, el d´Abella de la Conca a Herba-savina. El riu d´Abella, des del barranc de Can Riberes, a ponent, fins al Molí d´Orcau, a llevant, feia de límit termenal amb Figuerola d´Orcau. A partir d´aquest molí, el terme s´estenia per un petit sector a l´esquerra del riu d´Abella, fins a la partida dels prats, límit amb Conques i amb Sant Romà d´Abella.

    Vers la meitat del segle passat el terme produïa sobretot vi de bona qualitat, blat, poc oli i llana. Hi havia bestiar oví, cabrum, vacum i bestiar mular, força caça de conills, llebres i perdius i, com a indústries, un molí fariner (Molí de Xollina) i dos trulls (Molí de Moliner i Molí de l´Oli).

    Sobre el poble podem veure el castell (887 m.), que en part aprofita com a paret la mateixa roca del sòl, i l´església romànica de la Mare de Déu de la Pietat del s. XI-XIII, que s´esfondrà el 1.962. Avui resta només la paret absidal, ornamentada amb arcuacions i lesenes, i la de tramuntana. El castell s´alça en una planta quadrada amb torres circulars, ninguna d´elles sencera, a cada angle. Al voltant del castell i una mica més avall, dos torres circulars formen part de l´antiga fortificació exterior. En els fragments de murs que es conserven podem veure abundants fileres d´"opus espicatum", detall molt rar en una construcció militar ja que aquest tipus de decoració d´espiga es més propi d´edificis religiosos. El castell d´Orcau és documentat des del 1.010. El 1.055 el comte Ramon V de Pallars Jussà vengué a Arnau Mir de Tost i a la seva muller Arsenda els castells d´Orcau, Basturs, Llimiana i Mur, amb els seus termes i pertinences, en ocasió d´esposar-se amb llur filla Valença. Entre els signataris del document figura Ramon Miró d´Orcau. Aquest signà el contracte amb els comtes Ramon V i Valença, el 4 de febrer de 1.072, pel qual es diu que la senyoria del castell d´Orcau havia de correspondre als comtes, senyoria que ja havia posseït Ramon IV de Pallars Jussà, la potestat de la qual, però, havia de posseir Ramon Miró d´Orcau, cosa que s´ha d´entendre com a castlania. El conveni fou renovat el 1.088 amb Teobald Ramon d´Orcau, després, sembla que la qüestió de la castlania motivà un plet entre Ramon V i Valença d´una part i el cavaller Teobald de l´altra. En tot cas, el que si que ha de ser posterior al plet és una nota que indica que Teobald, fill de Maria, pactà la castlania amb el comte Pere, fill de Valença. Els Orcau continuaren en possessió de la castlania del castell d´Orcau fins que esdevingueren senyors del castell i de la baronia que aquest centrava. La baronia d´Orcau era una jurisdicció senyorial que al segle XIV pertanyia a Arnau d´Orcau i que comprenia els llocs de Conques, Figuerola d´Orcau, Benavent de la Conca, Aransís, Suterranya i Castelltallat. Sembla que era fill o nét seu Arnau d´Orcau, que durant la guerra contra Joan II prengué partit per la causa de la Generalitat. Per aquesta raó aquest rei li sostragué el castell i la baronia, que en finalitzar la guerra li foren retornats. El seu avantpassat mencionat, l´homònim Arnau d´Orcau, fou majordom de Pere III de Catalunya-Aragó i governador de Rosselló i Cerdanya (1.366-76). Pel seu testament del 1.387 vinculà la baronia agnatíciament. A la mort del seu nét, el baró Arnau Julià d´Orcau, el succeí el seu nebot valencià Berenguer d´Erill i de Centelles, senyor de la vall d´Espills. Dels comtes d´Erill, i després d´una sèrie de plets, passà als Bournonville, marquesos de Rupit, als Ponts-López de Mendoza, marquesos de Vilanant, als Abarca de Bolea, comtes d´Aranda, i als Silva, ducs d´Híxar.

    Situada en el nucli del poble vell d´Orcau, al raval de les eres de Sant Joan, es troba l´ermita romànica de Sant Joan Baptista del s. XII. De l´actual poble s´ha de destacar també l´església de la Mare de Déu dels Àngels del s. XVI. Té un absis poligonal sobrealçat i consesrva un sagrari amb pintures gòtiques.

    Des del Coll d´Orcau podem disfrutar d´una vista privilegiada, quedant al descobert l´embassament de Sant Antoni i els despoblats de Montesquiu, Galliner i el  Pui de l´Anell.