Sant Romà d´Abella

    El poble (681 m.) és situat damunt un petit turó, a l´esquerra del riu d´Abella, on hi ha restes de l´antic castell medieval de Sant Romà del s. XI-XII, dit també la torre del Baró. Aquest terme s´estén des del pla de la Vall, al Sur, vora la vila d´Isona, fins als darrers contraforts meridionals de la serra de Carreu. Per aquesta part (l´Allau Fonda, la Doba) termenejava amb el municipi d´Abella de la Conca.

    A mitjan segle XIX, el terme produïa blat, sègol, ordi, civada, vi, oli, fruites i un poc de llana i de seda. S´hi criava bestiar de llana i s´hi caçaven perdius, llebres i conills. Hi havia 6 telers de llenços de cotó i 1 de cintes de cotó, i els fruits es venien als mercats de Tremp i d´Isona. Hi havia un molí de farina (Molí de la Bastida) i un trull (Molí d´Antoni). Al cap de pocs anys (1.860) és documentada, a més, una fàbrica d´aiguardent (Fassina del Març) i una de teules (Teuleria del Tossal).

    El lloc de Sant Romà d´Abella fou conquerit en temps de Ramon IV de Pallars Jussà per Arnau Mir de Tost. El 1.100 Guillem Guitard de Caboet testà a favor del seu fill Bernat, i li deixava el castell de Sant Romà d´Abella. El seu pare, Guitard de Caboet, havia rebut l´honor d´Abella del comte Ermengol d´Urgell.

    Conserva l´església romànica de Sant Pere Màrtir del s. XII, situada al centre d´un petit arraval dit 'les Cases de Sant Pere' situat al sud-est del poble, amb un fris que ornamenta l´absis semicircular, sota la teulada de lloses de llicorella. Aquesta església conserva una làpida romana en el seu interior. Cal destacar igualment l´església de Sant Romà d´època medieval, que era annexa de la d´Abella. Té un gran campanar sobrealçat a l´antiga espadanya, sobre la façana de ponent. Al Nord-Oest del poble hi ha la caseria de les Masies de Sant Romà.