Les restes que avui integren el conjunt del castell d´Orcau responen al període baixmedieval i modern. El castell és documentat per primer cop l´any 1.010 com a 'castro Orcall'. Pràcticament inaccessible pel sud i per ponent, conserva un sinuós sender que condueix del poble al castell pel sector de llevant.

L´any 1.055 el comte d´Urgell ven el castell a Arnau Mir de Tost.

Eregit en el moment més intens de les ràtzies andalusines per les terres del Montsec, té un marcat caràcter defensiu. Durant el segle X, un cop esvaïda l´amenaça sarraïna, el castell d´Orcau esdevé un important centre logístic i militar que permet ocupar les terres baixes, entre la Conca de Tremp i la Conca Dellà. Alhora el castell d´Orcau desenvoluparà una funció de frontera entre els dominis de Pallars a ponent i els dominis urgellencs d´Arnau Mir de Tost a llevant.

El castell està integrat per un recinte principal i un de secundari que encercla practicament tota la superfície útil del turó. El conjunt del castell es divideix en dos àmbits units per un mur perimetral en el quan s´han documentat diverses torres de plantes diferents: l´edifici del castell i l´església. També es poden observar restes d´un despoblat tancat per la muralla. El recinte principal (l´edifici del castell), que s´aixeca sobre la roca mare, és de planta quadrada amb quatre torres cantoneres circulars de base lleugerament atalussada, de fet bestorres, ja que són obertes per l´interior. El conjunt és força compacte i està eriçat de sageteres per tots els flancs. Tot plegat, l´estructura de la fortalesa i els elements arquitectònics que la integren ens parlen d´una datació a cavall entre el segle XIII i XIV.

La tercera fase constructiva que transformà el castell d´Orcau la identifiquem en el conjunt de recintes exteriors que envolten el principal. Aquests pertanyen al segle XV, i potser a alguna modificació del XVI. El recinte exterior posseeix un seguit de murs i bastions amb troneres per l´ús d´artilleria de pólvora que garanteixen la capacitat bèl.lica del conjunt en els temps de la segona meitat del segle XV.

Església de la Pietat

El 1.279-80 és esmentada l´església per primer cop en un llistat de delmes cobrats pel papa.

L´església de la Pietat aprofita el cingle natural com a element defensiu. És un edifici d´una sola nau coberta amb una volta de canó i acabada en un absis amb finestra de doble esqueixada central i dues de laterals. Tot l´àmbit presbiterial es ocupat per una cripta de la qual no es coneix l´entrada original. La porta d´accés es resol amb un arc de mig punt. Les façanes són llises expecte en l´absis on es poden apreciar decoracions agrupades per parelles i disposades entre les lesenes.

Les pintures murals, conservades al Museu Nacional d´Art de Catalunya, estaven situades a l´absis de l´església.

L´any 1.962 es va esfonsar la volta de la nau i tota la façana sud.

més informació a la secció Isona i Conca Dellà~Pobles~Orcau
vegeu imatges a la secció Galeries fotogràfiques