Els estanys de Basturs, juntament amb els de Banyoles i Moncortés, són els estanys càrstics més importants de Catalunya.
L´elevat contingut de calç de les seves aigües condiciona que hi visquin espècies vegetals i animals que no es troben a altres espais aquàtics del nostre país. A l´entorn dels estanys també hi ha espècies vegetals que són molt poc freqüents a Catalunya. Degut a la seva singularitat natural i a la seva fragilitat, els Estanys de Basturs estan inclosos dins el Pla d´Espais d´Interès Natural de Catalunya.
Són dos estanys pre-pirinencs formats per la dissolució de les calcàries i sulfats subjacents i alimentats per una font d´aigua més o menys constant durant tot l´any. Amb 37 hectàrees de superfície, allotgen ecosistemes molt fràgils amb característiques singulars i que són uns bons representants d´aquest medi lacustre de la regió pre-pirinenca catalana. Cal destacar la complexitat del sistema llacunar format per una cubeta gairebé de forma cònica on es pot apreciar una zonificació de les biocenosis aquàtiques. Els factors fisicoquímics són els principals condicionants de la distribució de les espècies de la flora i de la fauna que habiten aquestes aigües.
Entre els vegetals hidròfits predominen les caràcies i altres espècies adaptades a viure en un alt grau d´alcalinitat com la lentibularàcia Utricularia vulgaris, planta carnívora que no té arrels i viu flotant a la superfície de l´estany Gran. Es coneix una alga planctònica: Ceratium cornutum, que té en aquests estanys la seva única localitat coneguda a Catalunya. Una alga de l´ordre de les carals, Nitella tenuissima, es coneix únicament en aquest espai i una altra que també hi és present, Chara aspera, és molt rara a Catalunya. De fet, només es troba a Basturs i en una zona endorreica de la Depressió Central, a Lleida. Cal esmentar igualment que, fins no fa gaires anys, també es coneixia la presència a aquests estanys de Nitellopsis obtusa, una altra caral, però ja fa un temps que no se´n tenen referències i només sobreviu, que se sàpiga amb seguretat, a l´estany de Montcortès. Per últim, de la vegetació helofítica cal destacar la dominància de Cladium mariscus, Phragmites australis i Scirpus holoschoenus, que formen un cinyell de vegetació ben extens.
Per aquesta mateixa naturalesa càrstica cal remarcar l´interès extraordinari dels sistemes limnològics bacterians, els quals han estat objecte d´estudis específics, centrant-se especialment, en els bacteris verds i vermells del sofre.
Aquest espai és encara geològicament actiu i la darrera surgència va produir-se a meitat dels anys 90. Malauradament, el clot fou colgat i taponat. La conversió agrícola de tota la zona és el principal impacte sobre els sistemes naturals. De fet, envoltant els estanys hi ha plantacions de pollancres i existeixen rases de buidat i derivació d´aigua per a ús agrícola. Per últim, el costum de cremar el canyissar i d´abocar herbicides pot fer perillar la reduïda població de Nitella tenuissima, que únicament fa petites tofes en l´estany Xic.
Les particularitats ecològiques i biològiques dels estanys de Basturs són la seva especial singularitat hidrològica i l´elevada diversitat biològica i representativitat.
